dimecres, 9 de maig de 2018

Una llei d’educació, és realment necessària? - Carina Mejías


Una llei d’educació, és realment necessària?
Carina Mejías
Va ser diputada del Parlament de Catalunya entre el 1999 i 2003 i entre el 2006 i el 2010. Des del 2012 és diputada per Ciutadans (article publicat en 2007)
Les filosofies que inspiren les diverses ideologies polítiques anhelen societats diferents, que van des de les societats igualitàries i homogènies de l’esquerra fins a les societats obertes, amb capacitat crítica i sensibilitat social i familiar, de les més liberals. Aquestes diferències impliquen necessàriament tenir criteris distints a l’hora d’educar i, per tant, d’aquí parteix la dificultat de trobar punts d’acord, quan el sistema educatiu és objecte de debat polític.
Els polítics sabem que l’educació té una importància cabdal a la societat que volem per al futur. No obstant, cal fer l’exercici responsable de no sotmetre la legislació del sistema educatiu als interessos polítics i garantir un marc legislatiu i competencial estable, que permeti als governs prendre les decisions precises en cada moment sense que això impliqui un canvi normatiu, que convulsi tot el sistema.
Durant els darrers vuit anys, els governs han detectat clarament que el sistema educatiu necessitava reformes urgents, que adaptessin la seva estructura als nous temps i a les noves exigències d’un alumnat que ha canviat substancialment els seus hàbits, els seus costums i que té accés a uns nivells d’informació molt alts, que no sempre contribueixen positivament a la seva formació com a persona.
El Partit Popular de Catalunya va concórrer a les eleccions autonòmiques amb un projecte polític molt ambiciós en educació, que no inclou dedicar més temps i més diners a nous canvis normatius i a elaborar una llei d’educació per a Catalunya. Creiem que l’actual marc normatiu permet legislar sobre els aspectes més importants del sistema i el nivell d’autonomia assolit permet assignar la dotació econòmica suficient per disposar dels mitjans humans i dels recursos tècnics necessaris que l’educació exigeix avui.
Som coneixedors de les enormes dificultats per les que passa l’ensenyament a Catalunya i, de fet, així ho reflecteixen els indicadors nacionals i internacionals, que ens situen a la cua del rendiment escolar respecte d’altres països europeus. Aquesta situació, que ja s’està allargant massa en el temps, requereix amb certa urgència un pla de mesures concretes que tinguin, com a objectiu prioritari, la millora del rendiment escolar dels nostres alumnes, la seva formació com a persones, afavorir les millors condicions de treball del professorat, millorar la seva autoestima i la seva consideració social.
La família és un element fonamental en les decisions rellevants en l’educació dels fills i, per tant, s’ha de garantir la pluralitat d’opcions educatives, que permeti als pares decidir l’educació que volen per als seus fills, d’acord amb les seves conviccions, en les quals la transmissió de valors de respecte, responsabilitat i esforç seran decisius per aconseguir l’èxit personal. La col·laboració entre pares i professors ha d’ajudar a enfortir l’autoritat del mestre i, alhora, l’autoritat dels mestres, refermarà uns millors nivells de convivència als centres educatius.
La motivació dels nostres alumnes ha de ser també una clara prioritat, els estímuls han d’arribar a aconseguir l’interès, la curiositat i l’esperit crític dels alumnes per allò que estudien i que no és sempre per a tots el mateix, atès que no tots tenen les mateixes capacitats i ambicions. La diversificació curricular, la semi professionalització dels estudis per a aquells que tenen més dificultats o la disminució de les ràtios, són mecanismes a l’abast, que de ben segur millorarien l’interès i el rendiment escolar.
Totes aquestes mesures no necessiten una nova “Llei d’educació catalana”. El que necessiten és la voluntat política d’acabar amb els rèdits partidistes i amb els tòpics, que enfronten l’escola pública i la privada, que fan de la immigració l’excusa de la ineficàcia i que cedeixen davant experiències caducades, impròpies dels nous temps i que l’única solució que aporten, rau en continuar rebaixant l’exigència en el rendiment escolar.
Per al Partit Popular de Catalunya, només cal més eficàcia en la gestió. Així ho hem demostrat allà on governem i on els ciutadans ens han revalidat la seva confiança.
Per això, seguirem treballant perquè Catalunya garanteixi un millor futur per a les noves generacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada