dimecres, 25 d’abril de 2018

Entrevista amb Isabel Darder, realitzada l’any 2007



Entrevista amb Isabel Darder, realitzada l’any 2007
“El pacte ens dona un marc de confiança i col·laboració”
Isabel Darder, era directora general d’atenció a la comunitat educativa, en el departament d’Educació, quan estava dirigit per Ernest Maragall. Va crear la direcció general d’Atenció a la Comunitat Educativa amb l’objectiu d’assolir una connexió fluida i àgil amb tots els estaments que participen en l’educació al nostre país, i que, a més de crear-ne de nous, aglutina i racionalitza diversos serveis que el departament tenia repartits en varies direccions generals. L’engranatge, gens senzill, es va posar en marxa i en breu es van percebre els primers resultats. De les seves funcions vam parlar amb Isabel Darder, la responsable de la nova direcció general.
Isabel Darder era la directora general d’Atenció a la Comunitat Educativa, una direcció general de recent creació, que venia a omplir una demanda existent entre molts dels partners de la comunitat educativa, entre ells la mateixa fapel. Isabel Darder és mestre d’educació especial en una escola ordinària i des de ben jove va mostrar les seves inquietuds per intentar millorar aspectes de l’educació d’aquest país, el que la va portar a col·laborar en diferents àmbits dins del sector. És secretària d’educació i universitats de l’executiva nacional del PSC.
Calia aquesta nova direcció general?
ID. El primer que va fer el conseller Maragall és racionalitzar el Departament d’Educació, que estava dissenyat per a una 1mida i un volum de persones que no és el que té en l’actualitat. Ara ens movem en unes dimensions molt més grans: estem parlant d’uns 80.000 mestres i un milió d’alumnes. Tenim moltes més escoles bressol que quan es va posar en marxa, moltes més relacions amb els ajuntaments catalans i, amb l’aplicació del Pacte Nacional per a l’Educació, és fan molts més ajuts per les famílies, del tipus beques menjador, per activitat extraescolar, per aquelles setmanes de juny i setembre...
En conjunt, tenim un volum molt gran d’atenció a la comunitat educativa i amb el departament i els canals que existien eren insuficients. El conseller Maragall tenia molt clar que calia dinamitzar tot això, fer que tots ens sentim més propers i que les coses poguessin anar més àgils, ràpides i comunicar-nos, entendre’ns i estar més a prop un dels altres. Sembla que ha estat ben rebuda. La veritat és que una iniciativa d’aquesta mena era reclamada per diversos sectors de la comunitat educativa. Ara estem començant, però crec que a totes les persones a lesa que els hem anat explicant quines són les nostres funcions tenen força expectatives, el que passa és que estem creixent poc a poc, perquè estem construint una direcció general nova. El que espero és que la gent no es decebi massa d’hora. Que tinguem temps de construir aquest engranatge, que no és senzill i, de mica en mica, puguem tenir totes aquestes relacions amb els pares, professionals, alumnes, amb qui calgui, de forma periòdica perquè realment tinguem una connexió fluida i àgil.
Quines són en concret les seves funcions?
ID. La bàsica és atendre la comunitat educativa, per tant, acostar-se, dissenyar tota una sèrie de canals que van més enllà del donar informació, atendre trucades telefòniques i fer reunions amb les entitats. Estic parlant, per exemple, de fer taules estables de comunicació i col·laboració amb tot els sectors implicats. D’aquestes últimes, tenim decidit, per ara, fer-ne una per a les federacions de pares, una altra per a l’escola concertada, que fins ara no existia, i una altra per a l’educació en el lleure, que estem definit qui hi acabarà participant.
També tenim previst crear taules estables amb els altres departament amb els que col·laborem, com poden ser salut i cultura, amb els que tenim projectes comuns, per fer una tasca molt més estretament i mantenir relacions més estables i no tan puntuals. És a dir, també volem tenir molta cura de totes les qüestions que són més transversals.
Parleu d’atenció personalitzada.
ID. Crearem també una oficina d’atenció a les persones, en la que cada pare o cada mestre, o el mateix alumne, individualment, rebrà una atenció personalitzada. Actualment tenim la unitat de suport a la convivència escolar i pensem també en obrir una finestreta única que atengui els pares d’alumnes amb discapacitats, pel que fa a temes educatius, que és una reclamació del col·lectiu, i des d’on es coordinin totes les necessitats i ajudes que aquest col·lectiu pugui obtenir.
Però aquí no acaba la cosa.
ID. Cert, tenim més fronts oberts. Un altre encàrrec a aquesta direcció general és millorar, agilitzar i descentralitzar al màxim tots els tràmits burocràtics que és fan en la comunitat educativa. Per exemple, les reclamacions de notes, les adaptacions curriculars... estem estudiant, i proposant a la direcció general que s’encarrega de cada cas, com es pot simplificar el tràmit i reduir-ne el temps de gestió, que ara potser és excessivament llarg.
Dins d’aquest mateix vessant, també estem estudiant fer més àgils i racionals les subvencions, ajuts o convenis singulars que tenim amb la comunitat educativa. No cal que n’hi hagin molts, potser amb uns quants n’hi hauria prou. Per una altra banda, agilitzarem tots aquells canals, que no són d’acció directa però sí diríem mediàtica, que el departament ha de tenir amb la comunitat: webs, telèfon, publicacions... intentarem que
tot això sigui de veritat útil, assequible i àgil.
Sembla molt ambiciós aquesta pla.
ID. En realitat, moltes d’aquestes coses ja s’estaven fent en altres direccions generals, estaven repartides, i el que fa la nostra és aglutinar-les totes perquè siguin més properes a la comunitat educativa i serveixin com a eina de coordinació i col·laboració, les unim i tenim una visió amb l’esperit de racionalitzar els esforços de manera que tothom sentin el departament més seu i més proper.
Com valora la situació actual de l’educació a Catalunya?
ID. Crec que tothom té clar que a Catalunya estem en un moment important, de canvi, i és evident que entre tots hem de decidir cap on anem. Amb el Pacte Nacional per l’Educació s’ha fet un gran esforç i crec que s’han posat les mesures adequades, el que passa és que els resultats els veurem d’aquí uns anys.
És la primera vegada que es fa un pacte amb tots els elements d’un mateix àmbit.
Quasi tothom, patronals, sindicat, moviments de renovació pedagògica, pares i mares, ajuntaments, l’administració educativa... tothom qui participa en l’educació en aquest país ha signat el Pacte. Per tant, és importantíssim. No hi ha precedents. I ara el que s’ha de fer és posar en marxa totes les mesures que el pacte ha dissenyat. Algunes ja ho estan. Ens calen aplicar les que encara no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada