dimecres, 11 d’abril de 2018

Dolors Camats - Ara, la Llei



Ara, la Llei
Dolors Camats (al 2007 era Diputada al Parlament de Catalunya i portaveu d’ICV)
L’anterior legislatura ens ha deixat un nou context en política educativa. D’una banda a nivell normatiu, amb l’aprovació de la LOE, del nou Estatut i la signatura del Pacte Nacional per l’Educació. De l’altra, perquè les prioritats del Govern en matèria educativa també han patit un gir des del 2004, en el qual destaca una inversió espectacular en noves inversions escolars per assumir el creixement de l’alumnat i un augment de la despesa en l’escola pública, especialment en professorat, per sobre de les necessitats del creixement.
Amb aquests punts de partida, l’actual legislatura ha de ser, per lògica, la que aprovi per primera vegada una Llei d’Educació a Catalunya. La Llei ha de deixar constància dels acords que el PNE ha fet possibles, que han suposat acostar posicions per primera vegada a Catalunya. L’educació, o millor dit, el model del sistema educatiu, ha estat camp de batalla per la confrontació ideològica i política durant molts anys a Catalunya. Una societat moderna no s’ho pot permetre.
Per això, la fita del PNE és tan important i és tan necessari que la Llei reculli les posicions comunes de tothom. A ICV creiem imprescindible que la Llei garanteixi l’existència d’una xarxa única, per desenvolupar un servei públic d’educació amb iguals drets i deures, i alhora defensem el paper de lideratge de l’escola pública en el sector, ja que així es pot garantir també la modernitat, la qualitat i el lideratge de la resta del sistema educatiu.
Una llei per fixar aquest marc i, sobretot, que ha de servir per ampliar els drets educatius més enllà de l’ensenyament obligatori. Avui ja parlem dels drets educatius de la petita infància, però també de processos de formació al llarg de la vida, de l’educació no formal, de l’educació de les persones adultes, en les noves tecnologies o dels ensenyaments artístics, de tot un seguit de nous drets educatius que la nova llei ha de poder ampliar i consolidar.
Una llei basada en l’equitat, la qualitat i la coresponsabilitat. Equitat, perquè entenem que un sistema que no sigui equitatiu, a més a més de mantenir les desigualtats, deixa de
ser eficaç. Són precisament aquestes desigualtats les que repercuteixen en la qualitat de tot el sistema, d’uns centres i dels altres. I creiem que cal fer front a aquestes desigualtats allà on es produeixen, ja que no tots els centres pateixen les mateixes situacions o desequilibris.
El que anomenem fracàs escolar sovint és part de la reproducció d’altres desigualtats territorials o socials que, evidentment, des de l’educació hem de poder afrontar, i per tant caldrà recórrer a mesures i polítiques compensatòries no de forma indiscriminada o general, sinó cap a aquells centres o cap a aquells tipus d’alumnat que necessitin aquest
suport específic. Una llei que entenem que ha d’estar basada en la qualitat. Al darrere de moltes de les polítiques d’innovació, de les polítiques de millora, de les mesures que han de garantir aquesta qualitat, hi ha evidentment un esforç econòmic important que ens ha
d’anivellar definitivament a la despesa educativa que fan els països del nostre entorn.
També en aquest procés d’innovació, l’escola pública ha de tenir un paper central, un paper de motor, perquè com passa en altres sectors, com en la pròpia sanitat, és el sector públic el que marca el nivell, els estàndards, i els que pot atraure i incentivar la innovació i la millora de la qualitat. Una escola pública que per nosaltres és obvi que ha de ser una escola plural, una escola de qualitat i una escola laica on l’ensenyament és laic, tal com reconeix el nostre propi Estatut.
Una llei basada en la coresponsabilitat. Perquè cal la implicació de tots els agents educatius, començant pel propi professorat que s’ha de sentir partícip i protagonista dels canvis i les innovacions i que treballi en iguals condicions, sigui qui sigui el titular del seu centre. Els mestres són una peça clau en el dia a dia i en l’èxit de qualsevol mesura que es vulgui impulsar, per això des d’ICV creiem que ara val la pena reclamar que després d’un Pacte Nacional per l’Educació hi hagi també un pacte amb els equips docents per reproduir totes aquestes novetats i millores de cara als centres i de cara als equips docents.
Una coresponsabilitat que ha de significar també una organització del departament adaptada a noves realitats, als centres i a la realitat educativa de tots els territoris i, sobretot, que aproximi els centres a la gestió i l’administració del departament i que faci partícips també els ajuntaments. Una corresponsabilització que ha d’anar més enllà del món educatiu, que implica les famílies com element fonamental, però també les entitats d’educació en el lleure, els mitjans de comunicació i el món de l’empresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada