dimecres, 28 de març de 2018

Anem a debatre la futura llei


Anem a debatre la futura llei, per Antoni Arasanz, va ser el president de FAPEL (des de 1994 al 2010)
Passada l’aprovació de la LOE, ara arriba el moment de la veritat: serem capaços de dur a terme una Llei Catalana d’Educació? A la comissió de seguiment del Pacte Nacional per l’Educació se’ns va comentar un possible calendari de debat de la nova llei. Ens sembla correcte, sembla ben estructurat i el punt d’inici, “el llibre blanc”, que donaria peu a tot el debat, serà el mateix Pacte aprovat ara fa una mica més d’un any.
Fins aquí tot correcte, ara bé, hi ha una sèrie de temes que s’han endarrerit sobre l’aplicació del Pacte i això podria fer trontollar el propi debat de la Llei Catalana d’Educació.
Un dels temes que més s’ha posposat és el del cost real de la unitat o plaça escolar tant de l’escola pública com de l’escola concertada. A finals de maig ens trobarem per a decidir/discutir qui ha de fer l’estudi; sembla ser que tant les patronals com l’administració presentaran, cadascuna d’elles, unes propostes. Nosaltres, els pares i mares, no proposarem cap entitat per a dur a terme l’estudi, però sí que estarem a l’aguait de les diferències entre les propostes i principalment dels indicadors que volen posar per a fer l’estudi, ja que segons es faci una o altra cosa, el resultat de l’estudi podria ser molt diferent. Per exemple: la neteja d’un centre públic duta a terme per serveis municipals té un cost que pot ser superior o inferior als serveis contractats per una empresa privada i, per tant, suggerim que hi hagi al mateix temps un cost màxim, un cost mínim i, al final, un cost estàndard que serà el que indicarà els diferencials que marcaran el tipus d’aportació de les famílies, que evidentment ja no es podrà dir que és voluntària.
He parlat de les “aportacions voluntàries” de les famílies, perquè darrerament s’han convertit en discurs de polítics. D’una banda, l’Honorable Conseller d’Educació, el Sr. Ernest Maragall, va fer una apologètica sobre aquestes aportacions, la qual cosa és d’agrair perquè, de vegades, les famílies no sabem si ens estan prenent el pèl o és que som uns criminals perquè fem aportacions a les escoles o fundacions. D’altra banda, certa premsa està contínuament recordant que els “empresaris de l’educació” cobren, manipulen les preinscripcions, escullen alumnes i es passen “pel forro” tot tipus de normatives. La veritat, no sabem qui deu haver darrere aquestes afirmacions, però els recordem que llegeixin el Pacte (no solament la portada) i que pensin que Catalunya ha estat l’única comunitat autònoma que ha estat capaç d’endegar i de fer possible la signatura d’un Pacte on es reconeixen i moren molts dels tòpics que encara algun sector té interès a remarcar.
Per acabar, volem demanar a l’Administració que impulsi els temes que estan pendents del Pacte, ja que si ens posem al dia en el calendari podrem parlar i debatre més tranquil·lament la futura Llei Catalana d’Educació.
Del Pacte a la Llei
L’anterior legislatura ens ha deixat un nou context en política educativa.
L’actual ha de ser la que aprovi per primera vegada una Llei d’Educació de Catalunya, que entenem que ha de fomentar les característiques del model d’interès públic que garanteixi els drets i les llibertats d’educació, especialment, el dret constitucional dels pares a escollir l’ensenyament dels seus fills. La nova Llei ha de deixar constància dels acords que el Pacte Nacional per l’Educació ha fet possibles, que han suposat acostar posicions per primera vegada a Catalunya, tot assolint el màxim consens possible dels grups parlamentaris. Hem demanat al respecte l’opinió dels cinc grans partits polítics al Parlament català. I us presentem els escrits que ens han enviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada