dimecres, 8 de novembre de 2017

Educar persones o dissenyar posthumans? Un café amb... Albert Cortina

ALBERT CORTINA (Barcelona, 1961) és advocat i urbanista. Davant la societat biotecnològica que esta esdevenint ja present promou un humanisme avançat, obert a la transcendència,  a través del qual les tecnologies emergents estiguin al servei de les persones i de la biosfera. En aquest sentit proposa una  visió que integri la ciència, l’ètica i l’espiritualitat. És coautor amb el científic Miquel-Àngel Serra de la trilogia ¿Humanos o Posthumanos? (Fragmenta Editorial, 2015), Humanidad ∞ (EIUNSA, 2016) i Singulares (EIUNSA, 2016).

1. Què és el transhumanisme?

El transhumanisme és una corrent cultural i de pensament que defensa el deure moral de millorar les capacitats físiques i de la ment humana a través de les biotecnologies. El concepte de transhumanisme es va començar a utilitzar fa algunes dècades en l’àmbit anglosaxó on centres de recerca com Oxford o la mateixa Universitat de la Singularitat a Silicon Valley (California)  ho plantegen com un moviment futurista i visionari. Ara és una ideologia emergent quina cosmovisió jo no comparteixo.

2. Com impacte el transhumanisme en l’educació?

Cal ser conscients dels enormes desafiaments que ens anirà plantejant el transhumanisme. Jo voldria destacar tres aspectes que ja estan començant a influir en els projectes educatius, tant dels pares, com dels pedagogs i als professors a les escoles. En primer lloc, tenim el context general del moment que estem vivint, marcat per la incertesa, la complexitat i l’acceleració pròpia d’aquests temps hipermoderns. No són temes que sorgeixin ara, sinó que són una conseqüència de l’evolució del pensament racionalista modern. El segon aspecte que cal tenir en compte és que estem iniciant la
Primera Revolució de la Intel·ligència – o si es prefereix, la Quarta Revolució Industrial -, on la convergència de les diferents biotecnologies ens anuncia canvis radicals en el nostre estil de vida. Per últim, la ideologia del transhumanisme ens situa davant del desafiament de dissenyar-nos i de decidir en que es convertirà l’ésser humà a les properes dècades. Els tres aspectes influeixen molt en el model educatiu. Ens interpel·len sobre quins valors volem transmetre als nostres fills i alumnes i  com volem capacitar-los per la nova societat biotecnològica que pot trencar els esquemes de la condició natural de l’ésser humà. No només canviarà el que farem i com ho farem sinó el concepte mateix del que fins ara hem entès que és l’ésser humà.

3. Quines millores proposa el transhumanisme en quant a les capacitats humanes? 
Els gurus del transhumanisme asseguren que arribarà un moment que la intel·ligència artificial superarà a la intel·ligència humana. Això ens deixarà, diuen,  en un context on la nostra intel·ligència quedarà molt per sota de qualsevol gadget tecnològic. No obstant, per alguns experts del camp de la intel·ligència artificial aquesta situació encara no es imminent, però adverteixen que, efectivament,  cal anar-hi pensant ja que és un escenari que pot acabar passant durant les properes dècades.

4. Quines capacitats humanes es veuen ja afectades?

Per exemple, la intel·ligència racional i analítica, on les tecnologies emergents ja amplien les nostres capacitats de càlcul, comunicació, o la recerca d’informació. El transhumanisme defensa la hibridació de l’ésser humà amb la intel·ligència artificial per assolir una nova naturalesa posthumana. Segons els seus defensors, cal fer-ho ràpid i no frenar-ho, ja que millorar a l’ésser humà i preparar-lo per l’adveniment de la Singularitat tecnològica es un deure moral.

5. I això quines millores aportaria a la humanitat?

El primer que cal preguntar-se es quina idea de millorament humà plantegen els transhumanistes. A mi no em convenç. M’agrada més abordar el perfeccionament del projecte humà en totes les seves dimensions. Com veiem, aquí és comencen a confrontar cosmovisions molt diferents de l’ésser humà. Què vol dir creixement exponencial humà? Els transhumanistes ho entenen com un increment de les capacitats augmentades biotecnològicament.  Quina influència té això en els projectes educatius?. Alguns transhumanistes plantegen inclús la implantació de xips al cervell amb una programació que redueixi l’esforç d’aprenentatge.

6. En quin moment del transhumanisme ens trobem ara?

Actualment s’està intentant conèixer en profunditat les diverses àrees del cervell i les funcions de la ment. En relació a la cultura i al camp de l’enginyeria social, s’estan assolint els objectius plantejats per la postmodernitat i pel que s’ha vingut en denominar la societat líquida. Segons aquestes corrents de pensament, hem aconseguit emancipar-nos de Déu – això ja va quedar clar amb la Modernitat – i ara hem assolit una suposada autonomia sense límits de l’ésser humà. Des del transhumanisme ens demanen que fem un pas més i ens allunyem del que fins ara hem cregut que era l’ésser humà i ens dissenyem biotecnològicament lliurement, sense límits. Es evident que aquesta ideologia afectarà profundament a com transmetem els valors als nostres fills ara i com aprendran les generacions futures. Les bases ideològiques i culturals d’aquest canvi radical que planteja el transhumanisme, malauradament  ja estan posades.

Possiblement durant les properes dècades pot haver-hi una Singularitat tecnològica, i és evident que l’avanç tecnològic sembla que no el pararà ningú. Vull confiar en que molts d’aquests avanços tecnològics ens ajudaran en moltes coses. Per exemple, a donar més autonomia a les persones amb necessitats especials i amb discapacitats.  No obstant,  crec que no es oportuna l’entronització de l’ésser humà com si fos l’Homo Deus.  No obstant, aquest és el canvi radical que ens ve a sobre. Crec sincerament que en aquesta nova etapa de la civilització les humanitats hauran de coliderar amb les ciències el progrés tecnològic. Per això, en els recents llibres parlo d’un humanisme avançat per aquesta societat biotecnològica, obert a la transcendència, que tingui per objectiu el desenvolupament humà integral i el desenvolupament sostenible. En definitiva, la custodia de la Creació con ens recorda el Papa Francesc a la seva encíclica Laudato Si’.

7. I les intel·ligències artificials podrien arribar a “envair” les ciències humanes, com la filosofia o l’art?

Crec que sempre haurem d’anar a les fons clàssiques i de l’humanisme, a la saviesa perenne i a les tradicions espirituals i religioses de la humanitat per tal de saber respondre a aquestes qüestions tant complexes.

Realment els pares i educadors haurem d’entendre bé els canvis tant profunds que ja s’estan produint, per tal de saber transmetre als nostres fills i alumnes els principis i valors necessaris per transitar per aquesta nova societat d’una forma ètica i amb responsabilitat tecnològica.

En aquest sentit, des de l’humanisme avançat proposo una reconnexió entre el cervell (la intel·ligència, la ment, la racionalitat) amb el cor (els sentiments, la consciencia, l’ànima immortal). Es precisament aquesta connexió el que, al meu entendre, ens fa autènticament humans.

8. Com podem ajudar des de la família i des de l’escola a educar l’autonomia a través de l’humanisme avançat?

Cal recuperar el concepte d’integració cognitiva. L’ésser humà té múltiples dimensions i cal educar-les holisticament. Es necessari potenciar el  desenvolupament integral de la persona tenint en compte la seva singularitat, exclusivitat, dignitat, llibertat i projecte vital. Per tant, la visió de l’humanisme avançat és esperançadora,  integradora i capacitadora en relació a la persona ja que la plenitud humana l’assolim a través de l’educació, la cultura, l’art i l’espiritualitat.

9. En aquesta possible societat posthumana, quines competències tindria la humanitat?

El que hauríem d’evitar des de ara mateix, es que el futur ens depari una societat desigual i fortament fracturada, amb escoles no inclusives i segregades a partir de les capacitats augmentades biotecnològicament d’uns quants superdotats o ciborgs en detriment de la resta d’estudiants que no hagin tingut les possibilitats o no hagin volgut hibridar-se amb la intel·ligència artificial o dissenyar-se sintèticament.

Correm el perill que els alumnes amb les seves capacitats no augmentades biotècnológicament puguin quedar enrere i ser finalment descartats per la societat i el mercat laboral. El futur per aquests alumnes descartats pot resultar sense esperança, ni sentit, ni projecte vital.  Això si,  amb les necessitats  elementals cobertes per una renda bàsica universal i incondicional, cobrada mitjançant operacions de diner electrònic totalment monitoritzable, i entretinguda mitjançant l’oci virtual i la realitat augmentada.  Aquesta societat posthumana, absolutament alienant no es la que vull pels meus fills ni pels fills dels meus familiars i amics.

A mi el que em preocupa més de tots aquests temes no és el que passarà d’aquí 100 anys, sinó que ara mateix podem estar ja en un procés de transició cap aquest futur distòpic que planteja el transhumanisme. Per exemple, alguns estudis de formació podran no ser d’utilitat en un futur immediat perquè les màquines cobriran les tasques que fins ara fèiem els humans. I, encara que hi hagi persones molt qualificats per elaborar una determinada feina, quedaran descartades si de forma exponencial no augmenten biotecnològicament les seves capacitats físiques i cognitives. Si aquesta cultura de la millora tecnològica  arrela entre nosaltres, no tindrà cap importància que la persona hagi seguit el camí estàndard del sistema educatiu, o que sigui el millor en el seu camp i s’hagi esforçat molt. Sempre el podrà guanyar una màquina o un  ciborg dissenyat o millorat biotecnològicament per ser més competitiu, productiu i eficient...però no més feliç. Hem d’aconseguir que això no passi.

10. Hi ha gent escèptica? 

Per suposat que si. Però també hi ha molta altra gent que hi està pensant. Seria convenient treballar aquests temes des d’una ètica global. Caldrà pensar-hi i regular sobre les limitacions que caldrà posar a l’autonomia individual en el cas que algú es plantegi dissenyar-se sense límits a mesura que les biotecnologies avancin.  Potser aquesta possibilitat ens sembla avui de ciència ficció, igual que fa uns anys podia semblar impossible que els nens es pugessin crear en provetes o  que es pugessin dissenyar òrgans a través d’impressores 3D.

11. Com hem d’actuar de cara el futur?

Hem de despertar la consciència de les persones i definir els aspectes ètics i  els valors més adients per transitar per aquesta societat biotecnològica de present i de futur.

Cal recordar al sistema educatiu, a les famílies i a la societat en general que el que realment importa no és formar als alumnes per que només siguin més productius,  eficients i competitius (ja que amb aquests paràmetres aviat ens poden guanyar les màquines)  sinó que cal formar alumnes per que siguin millors persones, més diverses i més humanes. Amb el temps, els nostres fills i alumnes aniran guanyant competències i capacitats múltiples si el sistema educatiu els ajuda a través de la integració cognitiva liderada per les humanitats.  Ser millors persones els farà més solidaris, cercaran el bé comú i , en definitiva, seran més feliços.

Tinc grans esperances en que els pares, els professors i els propis alumnes ho farem bé, i tornarem a connectar el nostre cervell amb el nostre cor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada