Ens trobem en una cruïlla, de nou. De tant en tant, els pares i mares hem de reivindicar de manera manifesta i contundent que som els primers i principals educadors dels nostres fills. Ens trobem ara en una nova cruïlla: per una banda, els corrents i les idees que respecten els drets humans, els drets universals i fonamentals que des del 1948 s’han anat reiterant; per altra banda, corrents uniformitzadors igualitaristes, que reclamen l’abolició del dret dels pares a triar el tipus d’educació que volen que sigui donat als seus fills. I ho fan fins i tot davant del síndic de greuges i, el que ja és més greu, en seu parlamentària, obviant els més bàsics principis de la democràcia.
No es tracta d’uns drets inventats, sinó que la humanitat, en el sentit més ampli de la paraula, els va declarar. La humanitat té uns drets inalienables, basats en la pròpia naturalesa humana i en els principis de convivència, equitat i justícia.
Reprodueixo l’article 26, i remarco algunes paraules: "1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seus fills.”
Ho vull remarcar per deixar clar que existeix un dret. Perquè, insisteixo, encara n’hi ha que el neguen. L’article 14 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, (2000/C 364/01), que tradueixo, diu: "1. Tota persona té dret a l’educació i a l’accés a la formació professional i permanent. 2. Aquest dret inclou la facultat de rebre gratuïtament l’ensenyament obligatori. 3. Es respecte, d’acord amb les lleis nacionals que regulin el seu exercici, la llibertat de creació de centres docents dins el respecte als principis democràtics, així com el dret dels pares a garantir l’educació i l’ensenyament dels seus fills d’acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.”
Sembla que, efectivament, es tracta d’un dret fonamental, també, de la Unió Europea, on som i d’on no volem deixar d’estar, perquè som Europa.
En qualsevol àmbit, tots volem exercir la nostra llibertat en igualtat de condicions, per tal que totes les persones puguin accedir equitativament als recursos i condicions per desenvolupar-se personalment i de manera plena. Però ningú pot menystenir ni bandejar els drets dels ciutadans i ciutadanes a escollir, el seu dret a decidir quina educació volen per als seus fills, i accedir-hi en igualtat de condicions. Que calen més recursos? Evident. Que cal repartir-los bé? Evident. Però no podem mentrestant trepitjar drets universals, drets humans.
Els pares i mares som de nou davant un nou embat contra els nostres drets i llibertats, i ens tornaran a sentir, tornarem a lluitar si cal, per una societat lliure i plural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada