dimecres, 6 de setembre de 2017

Que el llegir no ens faci perdre l’escriure

Editorial, Revista Fapel nº25

Iniciem al Consell Escolar de Catalunya una iniciativa a petició de la consellera. “Ara és demà” n’és el títol. Explicat, treballat i presentat, ens sembla un exercici molt interessant per poder repensar el nostre sistema educatiu. En les pàgines interiors trobareu què és i què en pensem; aquí només us en fem cinc cèntims. Podria respondre a allò que sovint diem: si fem el mateix, obtindrem el mateix resultat. I com que volem tenir resultats diferents, millors, hem de pensar a fer coses diferents.

Però que el llegir no ens faci perdre l’escriure. Hem de recordar que estem pensant en el futur de l’educació a Catalunya, no només en l’ensenyament. I aquí cal que pares i mares hi diguem la nostra amb molt de protagonisme. No és en va que totes les declaracions dels drets humans i documents similars declaren i constaten que som els pares i les mares els primers educadors, i que som nosaltres els que tenim dret a triar l’educació que creiem que és millor per als nostres fills i filles. Caldria no perdre de vista això i posar-ho com a capçalera indeleble a cada full amb el qual es treballi aquest magne projecte de país. 

Després, els mestres; no els sindicats que els representen. Els mestres i professors són els pilars del sistema d’ensenyament, juntament amb els pares, que són els pilars de l’educació. I, finalment, els alumnes, que n’han de ser els beneficiaris, però alhora els protagonistes, del nostre futur i del seu. La resta és música celestial, que acompanya, que facilita, que concreta, que millora... però si no posem al centre, i per aquest ordre, pares, mestres i alumnes, amb la visió antropològica de la cultura grecoromana i cristiana, ens equivocarem; podrem fer coses molt vistoses, però equivocades. La persona i la personalització han de ser el nostre objectiu. 

I també la llibertat i l’equitat. No podem deixar de parlar de la llibertat, del dret a decidir. No podem dibuixar un país ben acolorit i variat i deixar-nos a la capsa dels llapis persones i col·lectius que també han fet d’aquest país el que som. No podem menystenir ni excloure ningú. I per això cal pensar també en l’equitat i en el finançament del sistema per tal que sigui veritablement accessible per a tothom. 

Que sigui veritat el somni que cadascú pugui triar el seu camí, que pugui seguir el seu model, que pugui exercir la llibertat amb igualtat de condicions. Tothom, i no només uns quants, per molts que siguin. Catalunya sempre ha estat diversitat i pluralitat; no ho podem oblidar sense pagar un preu molt alt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada