dimecres, 9 d’agost de 2017

Reptes del sistema educatiu de Catalunya

Només seleccionant els millors professors podrem garantir una educació d’excel·lència en el nostre país.

Enric Roca Casas, Coordinador d’Edu21 (www.edu21.cat), pedagog i professor a la UAB

El començament d’un nou curs escolar esdevé habitualment una bona ocasió per a fer un repàs sobre els principals reptes que tenim plantejats a Catalunya en relació al nostre sistema educatiu. En destacarem quatre:

Primer repte: posar en marxa la LEC aprovada el passat mes de juliol pel Parlament de Catalunya amb un ampli suport. Ara és l’hora de la implantació i la reglamentació i caldrà romandre amatent per exigir el compliment dels compromisos. Segons el nostre parer, caldria començar a impulsar de forma decidida els següents aspectes que contempla la Llei: la major autonomia dels centres i el més gran recolzament del rol de lideratge de les direccions; l’avaluació i la transparència en cadascun dels àmbits del sistema; el reforçament de la llengua catalana més enllà de l’espai aula i en totes les etapes educatives; una major atenció per aixecar els estàndards dels resultats educatius i, molt especialment, els de la franja de l’excel·lència sense renunciar a l’equitat; mesures concretes per impulsar una major participació i compromís de les famílies en els centres; l’estructuració dels cossos docents de Catalunya; l’estímul de valors com l’esforç, el rigor, l’estudi, la responsabilitat, etc i l’aprofundiment en el coneixement i l’arrelament a Catalunya. Tot això serà possible si s’incrementen els recursos econòmics en la línia d’arribar progressivament, durant els propers vuit anys, al 6% del PIB en despesa educativa per part del Govern (Disposició final segona de la Llei).

Segon repte: millorar els resultats educatius dels alumnes de l’educació bàsica (Primària i ESO) i el nombre de titulats en l’educació postobligatòria (sobretot en la formació professional de grau mitjà). Els resultats de la prova d’avaluació de sisè curs de Primària que el Departament d’Educació va donar a conèixer el passat mes de juny, no per previsibles, resultaren menys decebedors. No és de rebut que aproximadament el 25% dels alumnes del darrer curs de l’educació primària no hagin adquirit les competències bàsiques de matemàtiques, llengua catalana i llengua castellana. Què els espera a aquests alumnes quan comencin l’ESO? Els resultats de les proves PISA ja ens han informat i han ofert prou pistes perquè reaccionem: els aprenentatges de l’alumnat han de ser integrats i comprensius, s’ha de treballar atenent el domini de les competències globals i funcionals. Potser va sent hora que, tant a primària com a secundària, relativitzem els horaris rígids i parcel·lats on mana la matèria descontextualitzada i no la comprensió funcional dels sabers. Ens cal repensar a fons aquest model.

Tercer repte: la formació inicial i permanent del professorat. Aquest curs serà el primer on s’impartirà el Màster de Formació del Professorat de Secundària substituint el CAP i obligant a fer tot un any de formació als aspirants a docents. Aquesta és una bona notícia força temps esperada. Igualment s’hauria de facilitar que la formació permanent passés en bona part per estudis de rang similar i per activitats formatives on s’entrenin les competències professionals específiques vinculades als objectius que marquin els projectes educatius de cada centre. Això sí, amb l’avaluació de la transferència d’allò après en forma de resultats concrets en el centre.

Quart repte: Ens cal aixecar els ànims del professorat i de tota la comunitat educativa en general. Malgrat la situació anteriorment descrita els principals agents que poden remuntar la situació i millorar el sistema educatiu són els mestres i professors. Una de les causes del desànim docent sol justificar-se pel baix nivell de l’alumnat o per les problemàtiques que arrossega. Daniel Pennac afirma que el mal alumne és, precisament, “aquell que justifica plenament la funció del professor ja que li hem d’ensenyar tot, començant per la necessitat mateixa d’aprendre” (Mal d’escola Empúries, 2008, pàg 236).  Necessitem prestigiar i premiar els molts mestres i professors que han entès aquesta premissa i excel·leixen en la seva feina malgrat les dificultats. I, per altra banda, la societat també ha
de començar a pensar que no tothom val per ser docent. Només seleccionant els millors –els més bons en coneixements sí, però en actituds també– podrem garantir una educació d’excel·lència en el nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada