dimecres, 21 de juny de 2017

Llibertat d’elecció també en la discapacitat

Als propers mesos, el departament d’Ensenyament publicarà un nou Decret que regularà l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE). Entenem que aquest Decret vindrà a consolidar el model inclusiu del sistema educatiu català i, fins i tot a “crear tendència” en aquest sentit.

La elaboració del nou Decret ens omple d’il·lusió i d’esperança els pares del fills amb NEE donat que, si bé es cert que per imperatiu legal tots els centres educatius són inclusius, la realitat no ens diu el mateix, lo que suposa que els pares, en moltes ocasions, no puguin escollir l’escola que tenien pensada pel seu fill amb NEE.

Efectivament, entenc que el lloc dels alumnes amb discapacitat és en l’escola dels seus germans, entre els seus companys, a l’escola del barri, doncs es en allà on crearà la seva personalitat, amb els seus companys es amb qui jugarà, amb qui es relacionarà, viurà i es desenvoluparà. Es amb ells, amb els que conviurà al llarg de la seva vida. Es evident el bé mutu que uns companys fan els altres.

Per tant es a l’escola ordinària , on –per tal que la inclusió sigui real- hauríem de desplaçar els recursos necessaris per ajudar a aquests alumnes amb NEE, i no al contrari: lo més lògic es reconvertir les Escoles d’Educació Especial en centres proveïdors de recursos a l’escola ordinària, atenent per tant les Escoles d’Educació Especial en les seves aules els alumnes amb discapacitats més severes, amb més gran afectacions, i en les aules de l’escola ordinària a la resta d’alumnes amb discapacitat.

“Perquè parlar d’escola inclusiva és parlar d’un treball d’equip, d’un treball cooperatiu entre els mestres de l’escola ordinària i els mestres de l’escola d’educació especial. Aquest hauria de ser el futur. Posar tots els recursos de l’escola especial a l’escola ordinària per aconseguir una escola realment inclusiva (Gordon Porter, Diari de l’Educació, abril 2014).

També es tracta de pensar en els recursos que necessita l’escola per poder atendre a tots els alumnes a les seves aules. Perquè parlar d’escola inclusiva vol dir parlar d’un projecte inclusiu de centre, i que com a tal ha de ser capaç de salvar les barreres a l’aprenentatge que imposa el seu model educatiu i basar la seva intervenció en les pròpies capacitats de l’alumne. 

Si volem que l’alumne aprengui hem de ser capaços de saber allò que sap fer, perquè l’alumne ha de tenir èxit en el seu procés aprenentatge, com la resta de companys i, per tant, caldrà donar-li eines i mètodes que li ho permetin. (Núria Capellas, coordinadora del Centre de Suport a l’Escola Inclusiva del CEE ASPASIM).

En definitiva, no podem deixar passar l’oportunitat d’or que ens dona el nou Decret per consolidar i millorar el model d’escola inclusiva a Catalunya, que passarà per establir un comunicació i coordinació efectiva entre la administració, els centres educatius, pares, mestres i alumnes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada