El model d'iniciativa social

Reproduïm l'article que es va publicar al Fapelnews Núm. 6

Signat per Josep Menéndez,  Fundació Joan XXIII

Pepe Menéndez va exposar en una interessant ponència les línies mestres del paper de les fundacions en l’educació. A continuació, les exposem en forma d’abstracte. Lluís Vila-Abadal, membre de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en va fer la presentació. L es fundacions han estat una eina tradicional de resposta social a necessitats benèfiques o religioses. A Espanya tenen el seu origen a l’antic règim i han passat per diverses vicissituds fins a la promulgació de la Constitució de 1978, que empara per primera vegada el dret de fundar (art. 34) i estableix el principi de legalitat (art. 53). S’ha de tenir en compte que l’objecte de la fundació ha de ser d’interès general. El 1994 es promulga la llei espanyola de fundacions, on s’especifica que les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en la matèria. Aquesta llei planteja la següent definició de fundació: “Son fundaciones las organizaciones constituidas sin ánimo de lucro que, por voluntad de sus creadores, tienen afectado de modo duradero su patrimonio o la realización de fines de interés general” (art. 1 Llei de fundacions d’àmbit estatal). 

Requisits necessaris per a la creació d’una fundació: 

• Patrimoni com a condició sine qua non perquè tingui personalitat jurídica.

• Patrimoni afectat a la realització de finalitats d’interès general.

• Obligació de mantenir-ne la productivitat i obligació de conservar-ne el patrimoni. 

• Paper del Protectorat del Departament de Justícia del Govern de la Generalitat (auditories). Esquema de funcionament d’una fundació:

• L’administració pública paga el sou del professorat per les hores curriculars a través del pagament delegat.

• L’administració pública també paga una quantitat a compte de despeses d’estructura. 

• La llei prohibeix específicament el cobrament de quotes obligatòries en concepte d’ensenyament curricular.

• La llei estatal també prohibeix especí- ficament que l’estat faci aportacions a entitats privades en concepte d’amortitzacions i inversions. 

La situació actual en què es troben les escoles concertades és que el finançament públic no arriba a cobrir les despeses reals dels serveis que s’estan oferint a la gran majoria d’aquestes escoles concertades de qualitat. Per això, des de l’escola concertada s’han de cercar vies per cobrir les amortitzacions, les despeses de serveis educatius que queden fora de la docència directa, l’augment d’hores lectives, com són les activitats complementàries, i la previsió d’inversions que permetin no perdre qualitat educativa. 

Com podem posar remei a aquesta situació? La solució actual ve de la mà de la creació de fundacions. De fundacions, n’hi ha de dos tipus: de propietat d’institucions religioses, regides pel Dret Canònic, i de titularitat civil, regides per les lleis espanyola i catalana. A l’hora de crear una fundació hi ha certs condicionants a tenir en compte, com a mínim tres: el caire voluntari i solidari de l’aportació que hi fan els pares, el concepte de pagament per serveis i aportació voluntària a la fundació (la qüestió de les desgravacions), i la manca de consens social sobre la claredat en la gestió. 

Feblesa o oportunitat 

La llei obliga les fundacions a constituir uns òrgans legals i democràtics de funcionament segons regles establertes sota el marc legal de les lleis espanyoles i catalanes. Moltes fundacions han esdevingut òrgans on les titularitats educatives poden agrupar membres del món intel•lectual, social, empresarial i d’altres tipus que representen l’esperit de la titularitat. Així mateix, es plantegen certs elements estratègics: la transparència i rendició de comptes, amb especial importància de la transparència per a la construcció de la confiança social, i la presentació pública anual de les activitats, els projectes i els comptes a la comunitat educativa que rodeja l’escola són elements imprescindibles i molt poderosos a l’hora de cercar aquelles aliances que l’escola necessita per poder oferir un autèntic servei educatiu de qualitat. A més, cal desenvolupar unes bones pràctiques. Les fundacions són una bona oportunitat de lideratge social, atès que aporten una visió del món, una ètica i uns valors que les distingeixen d’altres opcions, a més de capacitat de construcció de comunitats educatives. Per això poden ser un “think tank”, ja sigui de l’entorn més proper o més general.