Escoles plurals o pluralitat d'escoles?

Pares de família, polítics i professors volen que tots els nens tinguin una escola de qualitat.

El problema està en la dificultat d’aconseguir aquesta qualitat i en fer-la possible per a tots. El problema està, també, en identificar els mitjans que poden conduir a la qualitat.

Pares de família, polítics i professors, amb freqüència posen l’objectiu en què els nens usin quan abans l’ordinador, aprenguin diferents idiomes des dels primers anys, es moguin amb independència dins del món de les matemàtiques, aprenguin més geografia,.. I qui té cura dels valors de la persona ? : L’estudiant, a més de ser savi, i abans de savi, ha de ser bo, ha de ser home.

En una societat democràtica, com podrem delimitar uns valors en els quals tots hi estem d’acord i puguin proposar-se a tots als nostres alumnes ? El més sensat serà recollir aquells que consagra la Constitució : tolerància, respecte pels altres, ajuda a l’altre.. Però, generalment. Les persones volem més; a molts pares de família amb això no en tenen prou. A molts professors també els hi sembla poc. Em consta que igualment es senten insatisfets molts dels que, des de la cosa pública, treballen per l’educació de la infància i la joventut.

L’escola pública és avui més que mai, en el nostre país, una escola plural: s’intenta acontentar a tots –ja sabem que a vegades, intentar acontentar a tots és aconseguir no acontentar a ningú-. En una societat de canvi –més encara, en crisi-, moltes escoles d’iniciativa privada procuren adaptar-se a la demanda d'una educació plural. Juntament amb la informàtica, els idiomes i l'estimulació primerenca, un dels fetitxes que empresonen l'home d'avui és la pluralitat: sona a democràcia, a tolerància.

Quin resultat acabarà produint en el cap del nen una educació on tota opinió pot reclamar el mateix rang de credibilitat ? Com es podrà formar un criteri ?

Si algú pretén de veritat –pare/mare, professor/ora o polític/a- que els escolars puguin créixer en l’apreciació d’uns valors, haurà de defendre la pluralitat d’opcions educatives. En la mida de què existeixin opcions clares i diferents d’estils educatius, els pares podran exercir la seva llibertat d’elecció. En la mida que la direcció i el professorat segueixin amb fidelitat l’oferta del centre, els pares veuran respectada la seva llibertat. I els professors podran seguir un programa coherent, i els nens creixeran amb un referent –el que els seus pares en considerat millor-, i, al menys, sabran més endavant el que accepten o el que deixen.

Entre tots, i amb bona voluntat, podem aconseguir que cada família trobi una escola a la seva mida.