dijous, 21 de gener del 2016

Sobre l'assetjament

Tot menysteniment pot ser un assetjament. 

Amb aquest inici volem deixar molt clar que, des del nostre punt de vista, tota acció o omissió davant una altre persona que no tingui en compte la seva dignitat d'ésser humà, pot ser un assetjament. Tota acció o omissió que falti el respecte a una persona per qualsevol de les seves circumstàncies, pot ser un assetjament.

I comencem sovint per posar una etiqueta a l'altre, la que necessitem per classificar les coses i les persones. Les persones som inclassificables, úniques i irrepetibles. Com deia l'acudit: “Hi ha dos tipus de persones al món, les que classifiquen i les que no classifiquen.” I ja estem classifica!!

Des del món de l'educació, i també de l'ensenyament, hem de poder donar pautes molt per damunt de la simple prevenció, molt per damunt de només apedaçar actituds i problemes que van sorgint. Hem de demanar el respecte per un mateix i pels altres, el domini i la valoració de la pròpia intimitat i de la dels altres -que actualment està en tan desprestigiada a través dels mitjans de comunicació- siguin una guia fonamental en els programes de formació que les escoles, les ampa i l'administració posen a l'abast de les famílies, mestres i alumnes.

No ens podem conformar amb “anar fent”. Educar en l'excel.lència, en l'èxit personal, ciutadà i professional ha de passar, necessàriament, per la formació de les virtuts de les persones de qui tenim responsabilitat. Ha de passar, forçosament, per educar en el respecte al proïsme. Venim d'una tradició cultural mil.lenària, la judeo-cristiana que fa de l'amor el primer de tot. Si només fessim l'esforç de tenir això en compte, l'assetjament, la violència de gènere, la corrupció i tantes xacres que avui llasten el nostre futur, no hi serien tan presents.

Hem d'actuar per elevació. No només dir-ho i proclamar-ho... Hem de demanar de les nostres famílies siguin exemplars sempre; i per això hem d'aspirar que escoles i ampa ens ajudin a tots, pares i mares, professors i mestres, alumnat, que l'amor pel proïsme i el respecte per tota la seva integritat personal són la clau de la convivència i del progrés.

Hi podem posar els noms que a cadascú li resultin més familiars, més còmodes, menys identificatius... Diguem'hi solidaritat, respecte, tolerància; fem'ho en xerrades, tallers, treball cooperatiu; com cadascú vulgui o s'hi senti còmode. Però tinguem clar que l'assetjament, és a dir, el menysteniment de l'altre, són una xacra que no podem combatre sense la col.laboració de tots ni sense considerar l'altre com el més important de la societat, doncs sense alteritat no hi ha societat.
Torno a recordar (ho teniu al nostre canal de Youtube), la xerrada magistral que ens va oferir en Salvador Cardús fa uns mesos, on ens venia a dir que cal treballar les virtuts que ja Aristòtil i la societat grega ja tenien per cabdals, i que la nostra cultura judeocristiana anomena cardinals per forjar homes i dones de seny pel nostre país: Fortalesa, Prudència, Justícia, Temperança. Educar els nostres ciutadans, tinguin l'edat que tinguin, en aquestes premises, resultaria sorprenentment rendible; ara bé, ho hauriem de promoure i demanar a tothom: polítics, empresaris, funcionaris, treballadors, pares i mares, professors, universitaris, escolars, etc. etc.

I, sobre tot, donem suport a la família perquè, cadascuna d'elles des del seu estil propi i intransferible, fem entre tots una societat millor, on s'hi pugui viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada